Monday 6 de August de 2007, 00:00:00

Sortida de cap de setmana, ruta preciosa amb fantastiques imatges per fer fotos

[+] click para ampliar pont penjant

[+] click para ampliar estany de les truites

[+] click para ampliar estany negre

[+] click para ampliar Estany blau

[+] click para ampliar nuria des de noucreus

Carança Núria

Dissabte sortida de Sant Vicenç a les 7 del matí, a les 9 ja erem a Ribes de Freser on vem agafar el tren de la RENFE cap a La Tour de Carol. ( 2,50 €)

A la Tour de Carol, a la mateixa estació s´agafa el tren groc, a les 11:20 i una mica caret pel que és. 14,50 €. El trajecte es molt llarg. Feia unas paradas fixes i les altres s´han de demanar durant el trajecte pitjant el boto d´obrir les portes.

A les 14: 30 vem arribar a Thoes CArança.

Vem parar a la zona de picnic del parking per fer un mos i a les 15: hores sortiem cap a les gorgues.

Sortida del parking pel camí cap a Roc Madrieu en uns 15 minuts arribem a un creuament de camins, un pont que dur a un camí cap a la dreta, camí excavat a la roca o be seguir recte. Nosaltres vem seguir recte realitzan una pujada lleu però constant amb alguns trosets planers que en una hora més ens dur fins l´inici de les passareles.

Les instalacions sĂłn bones i totes es troben en bon estat.

Després de passar per vaires passarles i ponts movils, remuntat el curs del riu cap amunt uns 45 minuts més, aparentment sembla que l´itinerari de les gorgues acaba Jo no vaig trobar cap senyal que indiqués el final, però segons altres resenyes finalitza en un pont de pedra. Sent el recorregut de les gorgues dues hores de pujada.

A partir d´aquí un camí amb una pujada permanet ens va dur fins el refugi ras de Carança en una hora i mitja.

Una mitja hora abans del refugi hi ha una senyalitzaciĂł.

Acampada al refugi( 1860m) Zona molt ben habilitada amb espais plans i el riu a prop.

Sortida a les 7:45 direcció cap a Nuria. Per un camí molt ben marcat va remuntant poc a poc entre els boscos amb el riu a mà esquerra segons pujem, vam passar també per alguns aiguamolls. Es un camí molt agradable que es feia bé gracies a que tenia molts trams d´ombre.

Vem trigar dues hores i poc  en arriba a l´Estany de les Truites o Estany de Carança, pel que sembla no ens possem d´acord amb el nom, situat a uns 2.200 metres.

En una hora i mitja més o menys en vem plantar al segon llac Estany negre a uns 2400 metres. On vam poder veure el pic del l´Infern i la cresta plena de gent

Des d´aquĂ­ ja tans sols ens quedava remuntar durant  uns 20-30 minuts una pujada que sembla no tenir camĂ­ però que es puja molt be i en poc temps deixant- nos al Estany Blau, aquest any molt sec.

Ara si la última pujadeta abans però baixem una miqueta fins al llac on s´agafa el camí que puja al coll de Carança. Fa pujada però es puja molt be en un 40 minuts està feta i s´arriba al coll.

Remuntem una miqueta més fins a la Fossa del Gegant i seguim les marques de GR fins a Nou creus on comencem la baixada.

Tot cap a baix, una hora i mitja ens deixa al santuari de Nuria. Cues tipiques del mes d´Agost per tot arreu, així que un bon mejar a la verda explanada i ticket de nou cap a casa. Aquest cop 8.40 ( amb desconte de federat).

Cremallera, 40 minutets desesperats de calor i cap a casa!!!

ańadir nuevo comentario

Tuesday 26 de December de 2006

Una petita mostra d´algunes de les imatges del trekking dels Annapurnes on vaig anar el passat novembre.

entrada completa

Wednesday 7 de June de 2006, 00:00:00

Fin de semana en el valle de Ordesa, subiendo al cilindro

[+] click para ampliar vistas del Mont perdut

[+] click para ampliar llac gelat des de la pala al cilindro.

[+] click para ampliar vista a la vall d´ordesa

Fa qüestió de quatre anys vàrem decidir pujar el Monte Perdido. La veritat va ser molt divertit tot i que vam tenir que fer dos intents, ja que la tormenta que ens va agafar al Balcó de Pineta no ens va deixar continuar, intentant-ho de nou per la Vall d´Ordesa. Aquell dia vam veure el cilindro, allà al devant. Jo que soc bastant fluixeta no vaig tenir ganes de baixar i intertar pujar-ho per el que vem marxar.
Ara, després de quatre anys hi em anat i hi em pujat

Vam dormir al cotxe com va ser posible, i a les cuatre ens despertavem per arrancar, ja ho fem bé per que sempre ens costa molt sortir, i fins a les cinc no ens vam calçar les botes. El motiu que fos tan aviat era per evitar el sol en les primeres pujades.

I aixĂ­ ho vĂ rem fer. El camĂ­ amb poca llum Ă©s molt agradable, i la Cola de Caballo, sense gent, i be en realitat tot el camĂ­ es va fer extrany sense la masificaciĂł que aquesta zona pateix.

Al refugi hi erem sobre les 9.00 i com no seguiem caminant.

Aviat vàrem trobar clapetes de neu que cada cop es feien més sovint, pero sense exagerar en cantitat.

Un cop al llac gelat, ens vem calçar el crampons i piolet amb mà, cap a munt, sembla molt des de abaix però un cop hi ets no hi ha per tant

Quan ja erem a dalt s´ens presentava el primer obstacle, al menys per mĂ­. la petita canal a passar. 
Ja haviem llegit que la de l´esquerra era més fàcil, però a mi no m´ho va semblar pas.

Amb prou feines i lligada amb una corda vaig conseguir passar-ho.

Un cop a dalt de tot, les vistes recompensavem, guapissim

Després de reposar una estona començava el meu patiment per baixar, però els nois que venien davant van montar un rapel, havía una argolla!!!!. Baixada ràpida.

Pim pam i fora. La baixada, doncs això baixada, i per fi al refugi.  Per dos vots a favor, nomĂ©s erem dos es va decidir dormir al refugi, que ja previament haviem reservat, per baixar al dia seguent amb tranquilitat i aprofitant del preciĂłs dia que va fer.
 

ańadir nuevo comentario