Les Nostres SortidesLes Nostres Sortides
 Nika Nika
Estas en » Les Nostres Sortides » Archivo de Relatos » June 2006 » Subida Al Cilindro
Wednesday 7 de June de 2006, 00:00:00
Subida al cilindro
Tipo de Entrada: RELATO | 3340 visitas

Fin de semana en el valle de Ordesa, subiendo al cilindro

vistas del Mont perdut
[+] click para ampliar

vistas del Mont perdut
llac gelat des de la pala al cilindro.
[+] click para ampliar

llac gelat des de la pala al cilindro.
vista a la vall d´ordesa
[+] click para ampliar

vista a la vall d´ordesa

Fa qüestió de quatre anys vàrem decidir pujar el Monte Perdido. La veritat va ser molt divertit tot i que vam tenir que fer dos intents, ja que la tormenta que ens va agafar al Balcó de Pineta no ens va deixar continuar, intentant-ho de nou per la Vall d´Ordesa. Aquell dia vam veure el cilindro, allà al devant. Jo que soc bastant fluixeta no vaig tenir ganes de baixar i intertar pujar-ho per el que vem marxar.
Ara, després de quatre anys hi em anat i hi em pujat

Vam dormir al cotxe com va ser posible, i a les cuatre ens despertavem per arrancar, ja ho fem bé per que sempre ens costa molt sortir, i fins a les cinc no ens vam calçar les botes. El motiu que fos tan aviat era per evitar el sol en les primeres pujades.

I així ho vàrem fer. El camí amb poca llum és molt agradable, i la Cola de Caballo, sense gent, i be en realitat tot el camí es va fer extrany sense la masificació que aquesta zona pateix.

Al refugi hi erem sobre les 9.00 i com no seguiem caminant.

Aviat vàrem trobar clapetes de neu que cada cop es feien més sovint, pero sense exagerar en cantitat.

Un cop al llac gelat, ens vem calçar el crampons i piolet amb mà, cap a munt, sembla molt des de abaix però un cop hi ets no hi ha per tant

Quan ja erem a dalt s´ens presentava el primer obstacle, al menys per mí. la petita canal a passar. 
Ja haviem llegit que la de l´esquerra era més fàcil, però a mi no m´ho va semblar pas.

Amb prou feines i lligada amb una corda vaig conseguir passar-ho.

Un cop a dalt de tot, les vistes recompensavem, guapissim

Després de reposar una estona començava el meu patiment per baixar, però els nois que venien davant van montar un rapel, havía una argolla!!!!. Baixada ràpida.

Pim pam i fora. La baixada, doncs això baixada, i per fi al refugi.  Per dos vots a favor, només erem dos es va decidir dormir al refugi, que ja previament haviem reservat, per baixar al dia seguent amb tranquilitat i aprofitant del preciós dia que va fer.
 




Añadir nuevo comentario
Usuario de Madteam.net No usuario




Vista Previa



 

 
MadTeam.net | Suscribirte a este blog | Creative Commons License Blog bajo licencia de Creative Commons. | compartir este enlace en Facebook